Rafael Campalans
Amb la direcció de Rafael Campalans (polític, intel·lectual i pedagog) és quan l’Escola viu un dels moments més àlgids. Figura impulsora i emblemàtica d’una etapa històrica, Campalans va ser director de l’Escola des del 1922 fins a l’arribada de la dictadura de Primo de Rivera, l’any següent.
Durant la seva direcció s’amplia l’Escola per donar cabuda a un major nombre d’alumnes: s’aixequen dos pisos a la banda esquerra de l’edifici central i, un més a l’edifici de fusteria. Les obres deixen lloc, dins l’edifici central, a la biblioteca i a la direcció.
Campalans va impulsar també cicles de conferències que van constituir llavors una experiència única en el món de l’ensenyament.
Figura 3. Exposició de treballs dels alumnes. En el cartell que presideix la sala es pot llegir: “L’Escola del Treball és l’Universitat del Poble”
Durant l’any 1923, personalitats representatives d’aquell moment com ara Albert Einstein, Francesc Layret, Josep Carner, Josep Puig i Cadafalch i Rosa Sensat van dictar un cicle de conferències i van fer diversos cursets.
En acabar el curs 1924-1925 va visitar l’Escola el rei Alfons XIII, la qual cosa dóna una idea de la importància del centre dintre del panorama de les escoles professionals del moment.
Figura 4. Albert Einstein, invitat d’excepció de l’Escola del Treball (desembre de 1923)
Amb l’arribada de la Segona República, l’Escola -coneguda en aquells dies com la "Universitat del Poble"- aconsegueix tenir un programa educatiu que, per primera vegada en la història del nostre país, considerava l’ensenyament una necessitat prioritària.
S’implantava la coeducació i el laïcisme a l’ensenyament, es reconeixien les cultures i les llengües nacionals i s’impulsava una important renovació pedagògica i metodològica.
