Introducció

Els orígens de l’Escola se situen al segle XIX durant l’època de la industrialització a Catalunya. La seva creació respon a la necessitat de preparar obrers qualificats per fer front a la competència europea i als nous reptes d’aquell despertar industrial.

Figura 1. Fábrica de teixits de Can Batlló

Barcelona, capdavantera en la industrialització d’Espanya, havia d’estar al nivell dels mercats europeus si volia ser competitiva. I havia de mantenir-s’hi tot aconseguint la promoció professional en tots els nivells de la producció.

L’any 1868, la Diputació Provincial de Barcelona –autèntica pionera dels ensenyaments tecnicoprofessionals–, a partir d’un projecte de Ramon Manjarrés de Bofarull (director aleshores de l’Escola d’Enginyers), crea una institució d’ensenyament obrer al recinte de la Universitat Industrial.

Aquest projecte va començar a funcionar el 24 d’abril de 1873 com a Escola Lliure Provincial d’Arts i Oficis i les classes eres impartides pels mateixos professors que feien classe a la Universitat Industrial.

Ràpidament, i fruit de la demanda industrial, es va fer veure que era necessària l’especialització dels ensenyaments que en aquell moment s’impartien a l’Escola; així, es van crear seccions que després serien bàsiques en la història de l’ensenyament tecnicoprofessional:

La conscienciació, des dels àmbits polítics i culturals, de la necessitat d’impulsar més enllà els ensenyaments tècnics i professionals va fer que el 1913 Josep Puig i Cadafalch (llavors diputat a Corts per Barcelona i després President de la Mancomunitat) formulés un projecte de reestructuració que transformava aquella primitiva Escola i en fundava una de nova. Era una escola de primer grau per a obrers a l’antiga fabrica tèxtil de can Batlló, que s’anomenarà Escola Elemental del Treball i de la qual serà director Paulí Castells.