Guerra civil i dictadura
Durant la Guerra Civil espanyola i la posterior dicturadura del general Franco, l’Escola es va moure primer dintre de la dificultat de continuar impartint classes durant el conflicte bèlic i després, dintre de l’obligatorietat de seguir una política pedagògica i uns plans d’estudis que defugien el caràcter propi i diferencial del centre.
Malgrat tot, l’Escola del Treball continuava essent un centre tecnicoprofessional amb tradició i vocació de prestigi de la qual era director el Sr. Pedro Brosa i Piera
Figura 5. Visita del dictador a l’Escola
Aleshores, la durada dels estudis per obtenir el títol de Mestre Industrial era de:
-
dos cursos de preaprenentatge (de 12 a 14 anys) en què es feien 6 hores diàries de classe (prèviament s’havia de fer una prova d’accés)
-
tres cursos d’aprenentatge per al grau d’oficialia industrial
-
dos cursos de mestria industrial
La major part dels alumnes treballaven a la indústria i assistien a les classes de 7 a 9 del vespre.
L’any 1945 se celebra a Madrid l’Exposició Nacional de Treballs d’alumnes d’Escoles Elementals del Treball i d’Arts i Oficis Artístics. L’Escola del Treball en va ser la principal protagonista.
Figura 6. Façana de l’Escola del Treball
Aquell curs 1945-46 hi havia matriculats uns 4.000 alumnes, prova del creixement accelerat condicionat per la demanda dels empresaris. En aquell moment, haver estat alumne de l’Escola del Treball era garantia de bona formació, professionalitat i rendiment.
Per tal d’obtenir impressions directes del bon funcionament de l’Escola, el Cap d’Estat, el general Franco, visita el centre l’any 1949 i inaugura l’exposició de treballs fets pels alumnes que, tradicionalment, s’exposaven en acabar cada curs.
Anys després, durant 1955, neix la Ley de Formación Profesional Industrial i l’Escola s’ajusta a la nova ordenació oferint els estudis d’Oficialia Industrial i de Mestria Industrial.
El curs 1960-61, per tal d’augmentar la capacitat del centre, es va establir el règim d’ensenyament diürn, una modalitat que no tenia tradició a Barcelona.
Durant l’any 1963 finalitza la construcció de l’edifici nou d’uns 6.000 m2 de superfície (l’actual escola d’Arts i Oficis), que va ser finançat en un 60% pel Ministerio de Educación i en un 40% per la Diputació de Barcelona. El 26 de juny de 1963 el Cap d’Estat, Francisco Franco, inaugura aquests nous locals.
